jueves, 15 de mayo de 2014

Una cosa és la imatge, altra la realitat.

Tenim la mentalitat que el circ és com a les películes americanes; una vida fantàstica, on ets amo del treu propi futur, on fas el que vols quan vols i el que t'anima a seguir endavant és el riure de la gent. La vida perfecta. 
No he viscut mai en un circ i tampoc tinc intenció de fer-ho però estic seguríssima que tot el que he dit abans no és més que una imatge, una imatge que dóna el circ per fins comercials. La realitat és molt més dura; és una contínua autosuperació, una contínua manera de posar-te en perill, d'anar renovant els teus números per tal de no quedar-te enrere, una forma d'anar més enllà, cada cop més lluny. 
Però tots sabem que la vida al circ no està centrat en els malabaristes, en els homes que escupen foc sinó que el que de veritat anima a la gent, sobretot als nens, a anar-hi són els animals. 
Quan era petita, els circs eren una cosa molt llunyana, em semblaven indiferents, i fins als 13 anys no vaig anar a veure un espectacle. Sent sincera, em vaig desil·lusionar quan vaig saber que no hi havien animals. Sempre ens fa il·lusió veure un ós muntant en bicicleta, veure tigres tan fidels que salten per un arc de foc, elefants que roden sobre una pilota i tot això a tocar de mà, tan aprop que dóna impressió. 
Vaig anar creixent i anava llegint coses; la crueltat cap als animals, el maltracte tant físic com psicològic, privar-los de menjar, electrocutar-los... Tot això ho veia molt lluny. Em semblava impossible que tot això passés a la meva vora, en un continent tan desenvolupat com és Europa, o fins i tot en el meu país, Espanya. No em creia que això passés en industries "de engorde" d'aus i animals bovins a prop de la meva estimada terra, Catalunya, i ara encara em costa de creure. 
Però... què hi ha darrere de la carpa? Quina vida porten els artistes? I els animals? Què s'amaga darrere del "teló"? 
He vist vídeos de circs maltractant animals d'una manera vertiginosa. Nosaltres no tenim cap dret de tractar-los així. Cries d'elefants pegades amb pals, electrocutades i lligades de les quatre potes per tal d'ensenyar-los el mateix que els seus pares els han ensenyat; a tenir por als humans i, així, tenir-los sotmesos. 
Ja he esmentat abans que la vida als circs no és ni molt menys el que sembla. La major atracció d'aquesta mena d'entreteniment són els animals i si la societat no canvia, això no canviarà. S'han dut a terme lleis contra això per evitar aquests abusos i molts païssos, a hores d'ara, ja n'han prohibit l'actuació de circs amb animals.
L'any que ve estaré estudiant biologia ambiental a Barcelona i això vol dir que m'agraden els animals. No puc veure'ls patir, sent maltractats o torturats, els animals no són nostres i no tenim cap dret a tractar-los com nosaltres volguem, com si fossin objectes sense ànima. 
No puc suportar veure com els tracten, simplement no puc. Sento una gran impotència veure els animals patir sense poder fer res. És així com vaig decidir-me a crear un blog. Quan parlo amb algú sobre el tema, aquest es desentén dient que no podem fer-hi res però això és mentida! I tant que podem fer alguna cosa. La meva aportació és aquesta, de moment, perquè amb 17 anys segueixo depenent dels meus pares però no em penso quedar de braços creuats veient com la societat es va demacrant cada cop més, per moltes lleis que es crein per tal de lluitar contra aquestes barbaritats, sempre hi haurà persones que en vagin en contra i això no es pot permetre. 



1 comentario:

  1. I agree with you. I found out about the mistreatment of circus animals and don't go to any circus events for this reason. I have to add that bull fighting and other bull related "sports" are deplorable in Spain and other countries.

    ResponderEliminar