martes, 20 de mayo de 2014

Esperanza Aguirre carries out an injustice

Lately, Spain is known by its political. 
Esperanza Aguirre, president of the Community of Madrid, approved a law for "animal's protection". It seems something good, doesn't it?
This law doesn't allow to feed stray animals in the streets of villages and towns of Spain and the fine is between 300 and 1,500 €. Now it doesn't seem so great.
The law is not only about that, but the period of time since the refuge hosts the animal until they have to be self-sacrificed is reduced from 15 to 3 days. It's depressing and the truth is that there're no words to define the shame I have towards my own country.
This law caused a lot of revolts by animal associations like "Igualdad Animal" and this provoked that the government retired this new law.



Espanya últimament és coneguda per la seva política i sembla que no en tingui bastant. Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, va aprobar una llei per la "protecció dels animals". Dit així sembla algo bo, oi? Doncs no és així. 
Aquesta llei prohibeix donar aliment a animals abandonats als carrers dels pobles i ciutats d'Espanya i la multa és d'entre 300 a 1.500 euros. Ara ja no sembla tan fantàstic.
La llei no tracta només d'això, sinó que també del fet que el període de temps des de que el refugi acull l'animal fins que l'ha de sacrificar, passa dels 15 a 3 dies. És depriment i la veritat és que no hi ha paraules per descriure la vergonya que em fa passar el meu propi país. 
La llei va provocar moltes revoltes per part d'associacions animalistes com "Igualdad animal" i això va provocar que es retirés la llei fa poc. 

http://senderismoconmiperro.com/2014/05/13/esperanza-aguirre-recula-sobre-la-ley-que-impedia-alimentar-a-animales-abandonados/



Appearance and reality, two different faces

We all think that real circus is like circus in American films; a fantastic life, where you are the unique person who can guide your life and future, where you can do whatever you want, the perfect life.
I have never lived in a circus and neither is my intention but I’m absolutely sure that all what I said before is only an illusion. The reality is much harder; is a continue feeling of self-improvement, of putting you in danger, you have to renew your show in order to not stay back, one way to go further.
But we all know that circus life is not only about jugglers or people who spit fire but what really cheer people to come to the circus is the animals.
When I was a child, the idea of the circus was not very close to me, it seemed indifferent to me and until I was 13 I didn’t see a show. Sincerely, I felt disappointed with the fact that there weren’t animals in the show. To see a bear riding a bicycle and tigers passing through a hoop of fire gives too much impression.
I grew up and I started reading articles in Internet; the cruelty towards the animals, both physical and psychologically abuse, not feeding or electrocuting them… I had the feeling that all these facts were very far from me. It was impossible that all of these happen in such a developed country as Spain.
But…what happens behind the scene? What kind of life artists have? What about animals? What is hidden behind the curtain?
I have seen lots of videos about people in circus mistreating animals. We don’t have any right to treat thereby. Elephant calves hit with sticks, electrocuted and tied with ropes in order to teach them what they have to do in the shows. These people use the fear to keep them submitted.
I have said that circus life is not what it seems. The biggest part of the attraction of a kind of entertainment like this is the animals and whether the society doesn’t change, this neither. A lot of laws, like the law nº 1638 established the 27th of June of 2013, have been carried out for the purpose of forbidding any kind of performance with animals.
Next year I will be studying environment biology in Barcelona and with this I want you to know that I love animals. I cannot see them suffering, being mistreated or tortured, animals are not ours and we haven’t got any right to punish them. Animals are not objects without soul, they are living beings so they have the right to be treated as they deserve.
I feel impotence when I see any animal suffering without doing anything. It was for this reason that I decided to create a blog. When I talk with someone about this topic, this person says that we cannot do anything and I think that this is not true. We have to fight in order to achieve what we want and little by little we will be able to do something big.










jueves, 15 de mayo de 2014

Una cosa és la imatge, altra la realitat.

Tenim la mentalitat que el circ és com a les películes americanes; una vida fantàstica, on ets amo del treu propi futur, on fas el que vols quan vols i el que t'anima a seguir endavant és el riure de la gent. La vida perfecta. 
No he viscut mai en un circ i tampoc tinc intenció de fer-ho però estic seguríssima que tot el que he dit abans no és més que una imatge, una imatge que dóna el circ per fins comercials. La realitat és molt més dura; és una contínua autosuperació, una contínua manera de posar-te en perill, d'anar renovant els teus números per tal de no quedar-te enrere, una forma d'anar més enllà, cada cop més lluny. 
Però tots sabem que la vida al circ no està centrat en els malabaristes, en els homes que escupen foc sinó que el que de veritat anima a la gent, sobretot als nens, a anar-hi són els animals. 
Quan era petita, els circs eren una cosa molt llunyana, em semblaven indiferents, i fins als 13 anys no vaig anar a veure un espectacle. Sent sincera, em vaig desil·lusionar quan vaig saber que no hi havien animals. Sempre ens fa il·lusió veure un ós muntant en bicicleta, veure tigres tan fidels que salten per un arc de foc, elefants que roden sobre una pilota i tot això a tocar de mà, tan aprop que dóna impressió. 
Vaig anar creixent i anava llegint coses; la crueltat cap als animals, el maltracte tant físic com psicològic, privar-los de menjar, electrocutar-los... Tot això ho veia molt lluny. Em semblava impossible que tot això passés a la meva vora, en un continent tan desenvolupat com és Europa, o fins i tot en el meu país, Espanya. No em creia que això passés en industries "de engorde" d'aus i animals bovins a prop de la meva estimada terra, Catalunya, i ara encara em costa de creure. 
Però... què hi ha darrere de la carpa? Quina vida porten els artistes? I els animals? Què s'amaga darrere del "teló"? 
He vist vídeos de circs maltractant animals d'una manera vertiginosa. Nosaltres no tenim cap dret de tractar-los així. Cries d'elefants pegades amb pals, electrocutades i lligades de les quatre potes per tal d'ensenyar-los el mateix que els seus pares els han ensenyat; a tenir por als humans i, així, tenir-los sotmesos. 
Ja he esmentat abans que la vida als circs no és ni molt menys el que sembla. La major atracció d'aquesta mena d'entreteniment són els animals i si la societat no canvia, això no canviarà. S'han dut a terme lleis contra això per evitar aquests abusos i molts païssos, a hores d'ara, ja n'han prohibit l'actuació de circs amb animals.
L'any que ve estaré estudiant biologia ambiental a Barcelona i això vol dir que m'agraden els animals. No puc veure'ls patir, sent maltractats o torturats, els animals no són nostres i no tenim cap dret a tractar-los com nosaltres volguem, com si fossin objectes sense ànima. 
No puc suportar veure com els tracten, simplement no puc. Sento una gran impotència veure els animals patir sense poder fer res. És així com vaig decidir-me a crear un blog. Quan parlo amb algú sobre el tema, aquest es desentén dient que no podem fer-hi res però això és mentida! I tant que podem fer alguna cosa. La meva aportació és aquesta, de moment, perquè amb 17 anys segueixo depenent dels meus pares però no em penso quedar de braços creuats veient com la societat es va demacrant cada cop més, per moltes lleis que es crein per tal de lluitar contra aquestes barbaritats, sempre hi haurà persones que en vagin en contra i això no es pot permetre.